Amb tot aquest caliu, a les darreries de 1969 s’acosta al Centre Social la primera fornada de joves que han estat escolaritzats a les escoles del barri. Son un grup reduít pero molt mes Iligat al barrí que el jovent d'anys anteriors. ElIs donaran un nou impuls als joves que fins al moment havien partícipat en el Centre. Poc a poc es va formant un grup mes ampi i de posición ideologíques més defínides, A fináls de setembre de 1970 els joves llencen la seva Semana Cultural de Almeda amb certa semblança a la Semana de la Juventud ja esmentada, però en aquest cas centralitzada al barri. Aixó sí, oberta a tot Cornellà, com va demostrar la gran assísténcia de públic procedent de tots els barris de la ciutat. Per entendre el que va ser aquella setmana cultural, és del tot recomanable la lectura de la descripció que en fa, amb el seu estil brillant í ple d'humor, Manel Campo al llibre Almeda, temps de lluita i deprogrés.
Pero sin la Semana Cultural de Almeda no se explicaría una parte importante del movimiento obrero de la ciudad y sobre todo no se hubieran podido producir las luchas urbanas que alcanzaron su plenitud en el 71 con el nuevo desbordamiento del Llobregat.
Gracias a aquella Semana, y después paradójicamente, gracias al río y a las fábricas, Almeda se convertiría por algunos años en una especie de capital política de Cornellà y por eso en el programa metimos todos los pesos pesados que teníamos a mano. Sin duda el acto estelar fue la conferencia Joan Garcia-Nieto de la que guardo en mi memoria imágenes imborrables.
La setmana va ser tot un éxit, tant d'execucíó i participació com per l'ímpuls que va suposar per al movíment social, cultural i polític, no tan sols d'Almeda, sinó de tot Cornellà.
Si repassem el programa, ens adonem que calia una capacitat organizativa ímportant per dur totes aquelles persones i grups a un barri minúscul i perdut entre Cornellà i l'Hospitalet com aleshores era Almeda: Joan Carcía Níeto, Paco Candel, Rafael Pradas, Gabriel Jaraba, Paco Ibáñez, Els Joglars...És clar que això només era possíble quan les coses no es feien per diners.Per a la gent del Centre Social Almeda, la Semana Cultural de Almeda va marcar un camí a seguir i va ser a partir d'aquells actes que Almeda i el seu Centre Social van ser el punt de referència i trobada d'un sector de la, joventut de tot Cornellà.
Ramón Rull.
Carlos Navales, uno de los jóvenes venidos de fuera del barrio comentaría de estas jornadas: La Semana Cultural de Almeda de septiembre de 1970, fue un acto de libertad: pasaron por el barrio cantantes como Paco Ibáñez, que actuó al aire libre con los ruidos y humos de la fundición Laforsa por todo decorado; también Els Joglars, que entonces comenzaban, y tantos otros. Lo más importante es que la gente del barrio Por primera vez sintió el orgullo de ser de Almeda y, los que éramos de otros barrios de Cornellà, el de ser ciudadanos de nuestra ciudad.
Andrés Sánchez Vega
.png)
