54.000 VISITAS, SI TIENES ALGO QUE PUEDAS APORTAR, PONTE EN CONTACTO CON NOSOTROS cunitmar@gmail.com

Congrés d’Entitats de Cornellà 1976

Tinc un especial interés d’escriure sobre un esdeveniment que corre el risc de quedar pràcticament marginat de les referències més heroiques d’aquell procés de lluita per les llibertats, però que en la meva opinió va marcar el moment de màxima maduresa del que aleshores anomenàvem moviment popular i que, ara, identificaríem com a moviment urbà. Em refereixo al Congrés d’Entitats de Cornellà, que es va celebrar els dies 9, 10, 11 i 13 de juny de 1976.

El moviment popular o “de barris” havia nascut, com a tal, a Cornellà a conseqüència dels estralls produïts a la ciutat per les inundacions del Llobregat de 1971. Abans d’aquesta data cal consignar ja lluites puntuals de carácter urbà (la defensa de Can Mercader contra l’especulació immobiliària, les setmanes de la joventut d’Almeda amb un gran contingut de reivindicació de la llibertat, protestes contra l’envelat de Sant Ildefons, episodis de solidaritat amb la lluita de les fàbriques, protestes pels accidents a la via del Carrilet, etc.).

Però és a partir de 1971 que grups de veïns prenem consciencia que no es tracta de fets isolats, si no de formes d’explotació amb causes comunes i estretament relacionades amb l’explotació dels treballadors a les fàbriques. I, en conseqüència, adoptem formes d’organització i de lluita semblants a les comissions obreres. Així neixen les comissions de barri, clandestines i coordinades entre elles. L’objectiu final, enderrocar la dictadura. L’objectiu diari, aconseguir que els veïns recuperessin la dignitat de lluitar pels seus drets bàsics i per la seva qualitat de vida.

L’any 1974, amb la recuperació i replantejament de l’Associació de Veïns de Sant Ildefons, s’inicia una nova fase del moviment, ara ja amb instruments legals notables per comunicar amb els ciutadans i ciutadanes i per assumir la seva representació. Malgrat infinitat de dificultats i prohibicions, s’avança ràpidament. Només un any després, el 31 de maig de 1975, 22 ciutadans signem públicament un Manifest de denuncia de la situació deplorable de la ciutat, que responsabilitza l’Ajuntament franquista d’aquesta situació i reclama obertament un Ajuntament democràticament elegit. Aquest esdeveniment passarà clarament a la història de Cornellà, doncs el gest d’aquells 22 ciutadans (presidents d’entitats, un regidor, un extinent d’alcalde, dirigents obrers, comerciants, periodistes i professionals) de “donar la cara” marcava una fita. Avui diríem que era mediàtic. Al cap d’un altre any just es produeix l’esdeveniment que m’ocupa, el Congrés d’Entitats de Cornellà. Si el Manifest dels 22 havia plantejat les denuncies, el Congrés podia ja donar les respostes, transformant les denuncies en objectius del que havia de ser una nova gestió democràtica de la ciutat. Les primeres eleccions municipals lliures van trigar encara tres llargs i difícils anys. Però el moviment urbà de Cornellà havia posat ja les bases del que hauria de ser el primer programa municipal democràtic. Arribat el momento electoral, els partits plantejarien les seves estratègies, més o menys encertades, per assolir els objectius. Però aquests eren clars.

Els antecedents:

El Congrés d’Entitats no hauria estat possible sense un treball previ impressionant, auspiciat des de les associacions de veïns i, especialment, des de la Coordinadora de les Associacions de Barri. Val la pena esmentar alguns d’aquests treballs que, cal dir-ho, no eren elucubracions teòriques, si no una reflexió a peu de carrer, estretament relacionada amb lluites concretes per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes i discutida en actes públics (quan aquests no eren prohibits): • La reflexió sobre la situació i les alternatives urbanístiques es realitza en la Coordinadora de Barris, davant la necessitat de redactar una al.legació a les agressions o oblits del Pla General Metropolità de Barcelona, quan tractava la nostra ciutat. En aquesta al.legació, s’analitza la problemática urbanística de Cornellà, les causes administratives de la situació, el marc necessari per a una planificació urbana al servei de la població, la valoració del Pla Metropolità respecte a Cornellà, i es recullen les al.legacions de tots els barris. • Des de la Vocalia d’Ensenyament i Cultura de l’A.V. de Sant Ildefons, en estreta relació amb altres AA.VV., mestres demòcrates i amb AMPAS, s’havia impulsat el I Congrés de la Formació de Cornellà, que abordava alternatives de qualitat en l’ensenyament, l’exigència de gratuïtat de l’escola pública, exigències per a la gestió de l’escola, els drets del professorat, la necessitat d’impulsar els “esplais” com a eix d’una ciutat per els nens (ciutat educadora) i les necessitats d’atenció educativa dels discapacitats intel. lectuals (aleshores, “subnormals”). • De la mateixa manera s’havia impulsat una important reflexió sobre les necessitats assistencials de Cornellà, juntament amb companys de les Comissions de Seguretat i Higiene de les fàbriques, metges i treballadors/res de la sanitat.

El Congrés Amb tot aquest bagatge, des de finals de 1975, s’elaboren els materials de debat i, mentre tant, es treballa per invitar a participar en el Congrés a moltes de les entitats cíviques, de barri, culturals i socials de Cornellà. Les sessions de treball i debat es van cel.lebrar al Patronat Cultural i Recreatiu, la junta del qual també participava en el Congrés, els dies 9, 10 i 11, i el dia 13, dissabte, a les 12 del matí, es va fer un acte públic obert per exposar les conclussions del Congrés:
• El dia 9, es va tractar sobre urbanisme. • El dia 10, sobre ensenyament. El dia 11, sobre sanitat i sobre l’Ajuntament. No hi ha espai en aquest article per analitzar els continguts del Congrés. Algun dia potser m’entretindré a publicar-los, adequadament comentats. Cal dir, però, que va ser un acte de gran maduresa i responsabilitat d’un moviment que volia participar efectivament en la construcció de la llibertat que reclamava i que va conquerir. Més tard, després de les primeres eleccions democràtiques de 1977, i a la vista de que el govern Suarez no es decidia a convocar eleccions municipals, augmentant la misèria i els desastres dels barris i les ciutats i els dèficits dels Ajuntaments, que encara va empitjorar, ens vam veure obligats a crear una Comissió Unitària de Control de l’Ajuntament.

Puc dir que l’experiència del Congrés va ser molt útil pel treball d’aquesta Comissió. La base de treball del primer Ajuntament democràtic de Cornellà (amplament unitàri) va ser també allò que havia plantejat el Congrés d’Entitats. Una altra cosa son les circumstàncies en que es va haver de gestionar aquest programa.
Crec que hauria estat bo que, més endavant, no s’hagués produït una fractura tant profunda amb aquell fil argumental, tot i acceptant que les noves circumstàncies econòmiques i polítiques reclamaven evolucionar.

Frederic Prieto