Familia Almeda i Roig

Dolors Almeda i Roig (Cornellà de Llobregat, ? - 1938) va ser una propietària de Cornellà de Llobregat que va deixar en herència els terrenys per a la ciutat, el que va ser clau en els inicis del barri d'Almeda de Cornellà de Llobregat.

A la mort del seu germà Joaquim Almeda i Roig el 1915, va passar a ser propietària de 21 de les 38 parcel·les que hi havia al barri. Els altres dos propietaris eren Josep Feliu i Cels Busquets.  Dolors Almeda va morir el 1938, deixant en herència els terrenys dels quals era propietària indicant que s'hi fessin habitatges per als obrers, una estació de tren i una escola. Els seus nebots van fer-ho, construint 140 habitatges per a la classe obrera que es van enllestir la dècada del 1960, l'estació de Ferrocarrils Catalans de la Generalitat que es va posar en marxa el 1948 i una escola, el CEIP Dolors Almeda, que es va fer realitat el 1959.

Dona nom a un passatge, un carrer i una escola de Cornellà de Llobregat. El carrer més antic del barri va passar d'anomenar-se camí de Les Marines a carrer Dolors Almeda.

Joaquim Almeda i Roig (La Selva de Mar, 1843  - La Selva de Mar, 21 de setembre del 1915) va ser un jurista català.

Biografia

Feu la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona i s'hi doctorà el 1869 amb una tesi sobre el règim d'exequatur (el conjunt de normes amb què el sistema jurídic d'un estat decideix si homologa o no les sentències d'un altre estat). S'establí definitivament a la capital catalana, i hi posà un despatx d'advocats on treballaren^[4] el futur polític i jurista d'anomenada Raimon d'Abadal i Calderó i, de passant, el que seria arquebisbe i cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer. Joaquim Almeda també va ser catedràtic de dret romà de la universitat de Barcelona, degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (elegit el 1899 i reelegit el 1907; ja no ho era el 1910) i presidí la Casa de Misericòrdia (1891, 1913) i l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1907-1909): cal destacar-ne el seu discurs presidencial del 1908, Estado del Derecho Catalán. Va ser autor de diversos estudis de tema legal, com dictàmens i ponències, majorment presentades a l'Acadèmia, i com a membre de la Comissió per a la redacció d'un Apèndix de Dret Civil Català, d'una proposta de text per a l'Apèndix. En morir deixà inconclusa una Historia eclesiástica, probablement obra de joventut. Un monument fúnebre dedicat el 1920 a Joaquim Almeda es conserva ^[8] a Santa Cristina d'Aro, i la seva Selva de Mar natal li dedicà el 1908 una plaça principal. En l'actualitat, en recorda el nom un cèntric carrer de la població altempordanesa.

Joaquim Almeda es casà amb Trinitat Martí i Beya, i no tingueren descendència. Dos dels germans de Joaquim Almeda, en Joan i en Ramon Maria Almeda i Roig, van ser advocats en exercici a Girona: en Joan (mort a Cassà de la Selva l'11 de febrer del 1927) va ser impulsor i professor de la Universitat Lliure de Girona i en Ramon va ser degà del Col·legi d'Advocats de Girona des del 1912 fins al seu traspàs el 4 de gener del 1918.

El barri Almeda de Cornellà de Llobregat s'originà en la urbanització d'una extensa finca que la família Almeda havia adquirit el 1911; quaranta anys més tard (1951), els germans Ramon Maria i Manuel Almeda Guytó donaren a l'ajuntament cornellanenc un terreny a l'actual carrer Dolors Almeda i Roig  per a què s'hi construïssin habitatges socials.