Història de les ràdios dels Països Catalans

Bon dia,

Sóc estudiant de quart curs de Comunicació cultural de la Universitat de Girona. Estic fent un projecte de recerca a través del Departament de Filologia i Comunicació sobre la història de les ràdios ciutadanes -lliures, comunitàries, associatives, independents, etc- dels Països Catalans. El treball vol recollir les ràdios d'aquest tipus que han existit i que existeixen avui al país i explicar-ne la història a nivell general, des de finals dels setanta fins l'actualitat.

En aquesta fase del projecte, estic recopilant totes les experiències radiofòniques, que emetin actualment o extingides, per fer-ne una base de dades. És per això que em poso en contacte amb vosaltres; voldria recopilar unes dades bàsiques sobre Ràdio Almeda a través d'un qüestionari. Moltes gràcies! Cordialment,

Eloi Camps

Almeda temps de lluita i de progrés

Si algún día se escribe la historía de Cornellà o del Baix Llobregat no se podrá olvidar ni dejar de lado el barrio Almeda, un barrio pequeño y olvidado en otro tiempo y todavía hoy día con ciertas carencias; pero un barrio que ha sido puntero en cosas que son sin duda importantes para los buenos historiadores y para los cronistas. Un barrio con vida y personalidad propias. Un barrio que no se ha resignado a ser marginado como si fuera un apéndice de una gran ciudad.

Oleguer Bellavista 1995.

Factoría de Hombres

Almeda fue uno de los principales talleres de esa factoría y la Semana Cultural su forja. Quienes nos formamos allí somos conscientes de que probablemente nuestra vida y desde luego nuestra visión del mundo hubiera sido bastante distinta de no haber tenido el inmenso privilegio de encontrarnos en una noche de otoño con Alfons Comín, de haber tenido el ejemplo de luchadores obreros como García, Estrada y tantos otros, cuya detención presenciamos cuando eramos adolescentes y aunque suene extraño, hasta el privilegio de haber sufrido dos desbordamientos del río Llobregat que inundo nuestro barrio pero que hizo que emergieran tantas conciencias activas.

Manuel Campo Vidal 1995

El Centre Social Almeda

El Centre Social Almeda, l'entitad, era i és l'eina. De la mateixa manera que unas tenalles, per més anys que passin al costat d'un clau endinsat en unas fustes, no aconseguirian por si soles de fer-lo fora, sinó que haurà de ser l'enginy i la força de la persona, degudament aplicats a les tenalles, els que faran possible fer fors el clau, així son els veïns d'Almeda que, valent-se del Centre Social com a eina i aplicant el seu enginy i la seva força unitària, han fet d'Almeda el barri d'avui dia.

Ramón Rull 2000

La Semana Cultural de Almeda 1970

Almeda un pol d'atracció

En una ciutat com Cornellà que era un desert cultural, el Centre Social Almeda s'havia convertit ben aviat en un pol d'atracció i un centre d'iniciativas culturals i cívicas que transcendien els límits del barri. A l'escalf d'aquestes iniciatives, especialmente d'una "sonada" setmana de la joventut s'habia aglutinat un bon nucli de gent jove de tots els barris entorn al Centre Social Almeda. Aquests joves van ser en gran part la base de la futura reconstrucció democràtica de Cornellà.

Frederic Prieto 1995

El CSA símbolo de solidaridad

El Centro Social de Almeda se convirtió en un símbolo de la solidaridad con los trabajadores de la comarca del Baix Llobregat: M’hi sentit molt solidari amb els treballadors, he participat dels seus sofriments i els he deixat moltes vegades els locals parroquials com a lloc de reunió. Al temple parroquial d’Almeda van començar les primeres reunions de les Comissions Obreres del Baix Llobregat, que més tard han tingut un paper molt important en la lluita obrera de tota aquesta zona.

Oleguer Bellavista.

El Cinturón Rojo

Una mañana del año 1974, a la hora de entrada en las fábricas, un coche oscuro recorre el barrio Almeda de Cornellà, donde se encontraban la Pirelli, Laforsa, Fama y Clausor, después la zona de Siemens, Elsa, Plásmica y sigue hacia la Corbero en Esplugues. Viaja despacio. Le sigue un vehículo camuflado de la policía político-social. En el coche oscuro viaja de incognito José García Hernández, Vicepresidente Primero del Gobierno y Ministro de la Gobernación de Arias Navarro. Así lo narro Josep María Ferrer Panades, alcalde de Cornellà y más tarde subgobernador de Barcelona. Era el año 1974 y ya se hablaba desde hacía tiempo del “cinturón rojo” de Barcelona, del Baix Llobregat. El responsable de la seguridad del Régimen quería conocer el territorio y viajo desde Madrid para inspeccionarlo personalmente.

Manuel Campo Vidal