La infancia del PSUC a Cornellà 1936 -1939

En memòria dels cornellanens morts i desapareguts en els fronts militats i en els camps de concentració nazis. El nostre homenatge, reconeixement, record i agraïment etern a tots els afusellats, detinguts, interrogats, torturats, empresonats, sancionats i represaliats pel franquisme.

BREU HISTÒRIA DEL PSUC A CORNELLÀ DE LLOBREGAT (1936-1939) 

Ver documento completo.

L’inici de la guerra de 1936, com a conseqüència de la sublevació militar contra la legitimitat republicana va precipitar el sorgiment d’un nou espai polític -el PSUC- també a Cornellà de Llobregat. Dels quatre partits que es van fusionar a tot el territori català, seran la Unió Socialista de Catalunya (USC) i el Partit Comunista de Catalunya (PCC) els que aportaran un major nombre d’afiliats a Cornellà de Llobregat. Amb una militància inicialment no gaire àmplia (Joan Comorera Soler, secretari general, parla de 5.000- 6.000 militants a tot Catalunya al seu informe a la Internacional Comunista), des dels seus inicis el PSUC experimenta un creixement molt ràpid. L’any 1937 comptava ja a Cornellà de Llobregat amb 229 militants i les JSUC s’havien afiliat més d’un centenar de persones, essent una de les poblacions del Baix Llobregat amb més militants.

Moltes han estat les raons que expliquen aquest creixement a Cornellà de Llobregat. Algunes serien les mateixes que es donen a tot el territori: l’atracció d’una nova proposta política que conjugava al mateix temps la revolució amb l’organització; l’estratègia i la forma d’abordar en els primers dies el tema de la resposta davant els insurrectes i la necessària organització social. Entre els factors de creixement del PSUC a Cornellà de Llobregat es poden assenyalar els següents: l’augment de la filiació sindical a la UGT va repercutir en el creixement partidari; la participació i el lideratge dels militants en els comitès de fàbrica, indústries col·lectivitzades i cooperatives i en la direcció de la Col·lectivitat de Treballadors de la Terra; persones que s’incorporen a l’organització procedents d’altres formacions polítiques (ERC i Estat Català) i sindicals (CNT i funcionaris de la Generalitat),

col·lectius diversos (Milícies Antifeixistes, Dones Antifeixistes, Front de la Joventut, Pro-Exèrcit Popular Regular, Socors Roig Internacional, Pro-Esport Popular...).

Aquest creixement es va fer més visible amb el treball militant en el front de guerra i a la reraguarda, i també en el funcionament de la ciutat i el seu compromís en la governabilitat de la mateixa. Dos alcaldes (Amadeu Fabrés Sardà i Jaume Lloret Bonada) i un nombrós grup de consellers i conselleres municipals hi donen fe. El PSUC va acabar essent la força més important a Cornellà de Llobregat en finalitzar la contesa al 1939.

Quan les tropes franquistes entren a Cornellà de Llobregat el 26 de gener de 1939 apliquen el mateix protocol que a totes les ciutats ocupades: canvi de govern local i nomenament a dit del nou Consistori (sempre amb falangistes i addictes al Moviment al front); es requisa tota la documentació compromesa amb els republicans (Papers de Salamanca); es dóna veu als col·laboracionistes i delators (Causa General); s’internen en camps de treball i de càstig les persones significades en la defensa de la democràcia i la República i, mitjançant judicis sumaríssims, moltes persones acabaran al Camp de la Bota (com Esteve Llorens Gascon, Numen Mestre Ferrando...). D’altres seguiran el dur camí de l’exili i trobem conciutadans que acaben els seus dies en els camps de concentració i d’extermini nazis (Baldiri Beltran Torà, Lluís Cervelló Valls, Josep Riera Borrell).

No són molts els documents de Salamanca relacionats amb el PSUC de Cornellà de Llobregat. Però tenen el mateix valor i van acomplir la mateixa funció en l’esquema de la sistemàtica repressiva imposada pels vencedors. A tots ells apareixen noms de cornellanencs que serien objecte de la investigació franquista. Trobem els noms de nois joves que aspiraven a ingressar a l’Escola d’Aprenents d’Aviació, fitxes relacionades amb el front de guerra i biografies de militants, carnets. Molta documentació va ser destruïda i ocultada en entrar els rebels a la població i d’altra va seguir el mateix camí de l’exili que els seus propietaris.