54.000 VISITAS, SI TIENES ALGO QUE PUEDAS APORTAR, PONTE EN CONTACTO CON NOSOTROS cunitmar@gmail.com

Historia de la Nova Cançó a Cornellà

La veu d'un poble


La Nova Cançó es converteix en la década de 1960 en la veu dels Paises Catalans. Mentre la dictadura de Francisco Franco sotmet el país a una repressió severa i imposa una dura persecució de la llengua propia, aquest moviment artístic projecta al món la seva lluita com un model exemplar del compromís deis cantants duna collectivitat amb el seu poble per reivindicar-ne la identitat.

A Europa i a América. la Nova Cancó i els Paisos Catalans esdevenen referents, alhora culturals i polítics, a favor de la llibertat deis individus i de les nacions. Inspirant-nas en un poema de Salvador Espriu popularitzat per Raimon, la Nova Cancó es manté fidel al servei del seu poble, per retornar-li el nom de cada cosa, com un alcarnent de llum en la tenebra.

Aquesta expasició vol ser un reconeixement a laportació de totes les persones grácies a les quals la Nova Cançó és, amb la seva herencia, un dels símbols més impartants de la societat i de la historia dels Paisos Catalans en els darrers cinquanta anys.

Historía de la Nova Cançó a Cornellà

(Corresponent a PERIODE 1961-1968: UNA AVENTURA DE COMPLICITAT de l’exposició itinerant)

1961 

19 de desembre de 1961: s’utilitza per primer cop el terme “Nova Cançó” per presentar el recital de Miquel Porter i Josep Maria Espinàs 

La noca cançó, va ser un moviment cultural en defensa de la normalització de la cançó en català. Un moviment que tenia les seves primeres referència en la cançó francesa i, en especial, amb els chançoniers francesos Georges Brassens, Leo Ferrer.

Miquel Porter va tenir una activitat destacada a Cornellà, no com a cantant, però sí com a conductor de cinefòrums al llarg del tard franquisme, amb sessions quasi regulars de Cine Titan, però també va intervenir al Centre Social Almeda i al Cine Club.

 La irrumpció de la Nova Cançó en el panorama musical català no es pot entendre sense el naixement de dos segells de les cases de discos EDIGSA i CONCÈNTRIC. 

1962

L’any 1962, Ediphone-Adigsa edita el primer disc de la Nova Cançó, “Canta Brassens” de Josep Mª Espinàs, molt abans de fer la lletra de l’himne del Barça i de tota la seva activivitat literària a peu, per ràdio i TV. Una de les cançons de Brassens, que recolia aquell disc era “el Vent” i feia així:

No sabem que l’Espinàs vingués a cantar a Cornellà, el que sí va fer és posar el nom de “setze jutges” al grup de cantants que s’anaven incorporant a la nova cançó.

El setembre d’aquell 1962 van haver-hi les inundacions al Vallès i a Cornellà. Aquell mateix mes va haver-hi una vaga que seria un referent de la conflictivitat obrera de Cornellà a les darreries del franquisme: la vaga de la Siemens.

 Aquell mateix any, quan començava a constituir-se els “Setze Jutges” amb les seves arrels musicals franceses, apareix amb unes arrels totalment diferents en Raimon, que fa la primera actuació a Barcelona amb molt d’èxit el desembre del 62.

1963 

Us imagineu l’any 1963, quan a poca distància d’aquí, ( Can Mercader) el rector de la parròquia de St. Jaume de l’Almeda Oleguer Bellavista tenia un servei de reproducció per a les organitzacions clandestines de la comarca i en Josep Llobera i Ramon deixa de donar lliçons clandestines de català i comença a fer cursos de català a l’escola privada de St. Ildefons d’en Ramon Bonet.

 1964 

Va ser per aquells anys quan de l’altre costat de l’Atlàntic ens van començar a popularitzar els espirituals negres i el folk americà. Eren els fonaments musicals del que després seria el moviment folk català, que hauriem d’incloure dins el fenomen ampli de la nova cançó. Del folk americà arribaven amb força veus tan significades com les de Joan Baez, Pete Seeger o Bob Dylan, amb la seva “escolta-ho en el vent”. La participació del públic en la música folk.

1965 

L’any 1965 es celebrava a la parròquia de Sant Miquel la primera assemblea clandestina de la Comissió Central del moviment de Comissions Obreres de Catalunya. Va ser l’any en que també vaig tenir la sort de pujar alguns vespres a la Moto Sanglas d’en Jaume Arnella per anar explicant per barris de Barcelona el què eren els “espirituals negres”. També va ser l’any que Juan Manuel Serrat va debutar en un recital a Esplugues.

1966 

L’any 1966 es crea a l’Ajuntament el Patronato Cultural Deportivo Municipal, dirigit per l’Eduard Gisbert, que anys més tard esdevindria president del Patronat Cultural i Recreatiu. Va ser aquell any, per la festa major, que el “Patronato”, a suggeriments de joves de la ciutat, va demanar portar el Lluís Llach – que encara no formava part dels Setze Jutges” – i organitzar una conferència de Joan N. Garcia Nieto. Quan el regidor de cultura, en Constanci Pérez va demanar l’aprovació dels actes a la Permanent de l’Ajuntament, li van dir de tot. Malgrat tot ,emprenyats, van acceptar que vingués en Lluís Llach. Tal com explica en Constanci Pérez en el seu llibre “Set anys d’Ajuntamentg franquista a Cornellà de Llobregat”: “pensant que l’alcalde i el secretari estaven segurs que no obtindríem el permís del governador, perquè tant en Lluís Llach com els altres cantants de la Nova Cançó no obtenien permisos per actuar en zones públiques i poques vegades en espais tancats. El tràmit per aconseguir el placet, a més a més, presentava algunes dificultats: en primer lloc era imprescindible incloure en la sol•licitud el text de les cançons que havia de cantar i explícitament la lletra de cada cançó, la qual cosa donava feina al censor governatiu que feia un a bon a retallada dels títols més conflictius i deixava el recital ben descafeinat.” La sol•licitud, amb el segell de l’ajuntament va colar, però al cap de tres mesos van tornar a demanar permís per una actuació d’en Quico Pi de la Serra i, tot i fer servir el mateix mètode, no van tenir èxit i el recital no es celebrà.

Segueixo llegint al llibre de Constanci Pérez: “Arribat el dia del recital, l’èxit del Llach fou fabulós. La plaça de l’església de gom a gom (del barri de l’Almeda arribà gent jove amb pancartes de salutació al cantant), el jovent enfilat als arbres i les voreres de la Rambla, del carrer Jacint Verdaguer i fins i tot la carretera era plena de gent entusiasmada. Absent de companys de consistori, em tocà ser a primera fila, tot sol, representant l’Ajuntament, amb l’acompanyament del comandant de la Guàrdia Civil.”

Una de les cançons que cantava en Llach va despertar la sensibilitat musical dels nois i noies d’Almeda: era “El Bandoler” El comentari d’en Constanci Pérez fou “Passat el recital de Llach i celebrada la conferència de Garcia Nieto, relaxat d’aquelles hores de tensió i entusiasme de la Nova Cançó, vaig maleir una vegada més el règim franquista centralista que, durant tants anys, havia ofegat tants sentiments i ens havia ocultat la nostra història”.

1967

De la nova cançó a Cornellà l’any 1967 no n’hem trobat rastre. A l’abril es proclamava l’Estat d’Excepció a Biscaia, i el 27 d’aquell mes 42 treballadors del moviment de CCOO foren detinguts a la parròquia de l’Almeda. En aquest ambient es van produir aquell any les primeres manifestacions de l’1 de maig a Cornellà, reprimides per la policia.

El mes de maig es constituïa el Casino Cultural de Sant Ildefons i el 14 de novembre en Miquel Porter dirigia el cineforum de la pel•lícula “Morgan, un caso clínico”, al cinema Titan. Començava la lluita per la subsistència cultural dins el nyap urbanístic de St. Ildefons, un barri en que no ens consta hi arribés a entrar la nova cançó.

L’any 1967 fou però l’any en que nasqué el Grup de Folk. En parlarem, i aviat, perquè

1968 

El març de 1968 s’organitzà al Centre Social Almeda el primer Festival de Música de Folk. Hi participen en Jaume Arnella i el seu “Grup de Folk” i l’Albert Sòria amb el “Grup del Tren”.

Una de les primeres cançons que va popularitzar el Grup de Folk va ser “les pometes”.

L’any 1968 no va ser només l’any de la revolta del “Maig Francès”:

- Va ser l’any en que en Joaquim Vilà i Folch creà el grup teatral “El Corn” i va incoporar música –nova cançó- a tots els espectacles que creava i muntava.

- A la Festa Major canten Lluís Llach, Pau Riba, Mercè Madolell, Quico Pidelaserra i Raimon. Era l’any en que després de dues morts de nois que van morir en actuacions policials al ser tirats o al llençar-se daltabaix, la Maria del Mar Bonet ens cantava “Què volen aquesta gent

- Al mes de novembre s’organitzava la Setmana de la Joventut de Cornellà, amb un clar contingut antifranquista: xerrades de Garcia Nieto i d’Alfonso Carlos Comín. En el festival de cançó: Paco Ibáñez, Enric Barbat, Xavier i Ovidi Montllor, al Cinema Edison.. A la mateixa setmana, es feia el Cinefòrum amb la projecció del fil “Nueve cartas a Berta”, al Cinema Titan i el comentarista era el “jutge” de sempre, en Miquel Porter.

L’any 1968 va ser el segon any en que la policia va reprimir a Cornellà la manifestació de l’1 de maig i l’Ovidi ens feia la seva versió del que era i representava la manifestació de l’1 de maig amb la cançó “La fera ferotge

(LA RESISTÈNCIA A UNA DICTADURA EN AGONIA (1969-1975)

1969: proclamació de l’Estat d’Excepció a Euskadi.

 L’èxit del primer festival de folk va animar tres joves del barri a formar un grup propi. Josep Fernàndez Quiles (en “Pitu”), Antoni Ma Escarré i Josep Santaeulàlia es constitueixen en el Grup de Folk d’Almeda i fan el seu debut en el segon festival celebrat al CSA, el maig d’aquell mateix any 1969. Al seu costat actuen Ramon Muntaner i Ignasi Doñate -que de manera regular dinamitzaven amb guitarres i cançons les misses del dissabte a la parròquia de Sta. Maria-. 

Com recull en Ramón Rull al seu llibre “Centre Social Almeda. Històries d’amor entre un centre social i un barri“Aquestes activitats van fer que el Centre Social Almeda comencés a ser conegut a tot Cornellà i que less relacions entre els joves dels diferents barris vagin intensificant-se. Almeda comença a formar part de Cornellà de la mà del Centre Social. Els festivals de música de folk, o més aviat podríem dir de cantants compromesos, seguiran sent una de les activitats del Centre. Per la seva seu passaran cantants com Pau Riba, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor... a més dels ja esmentats.” 


16 de març de 1969(?) Pi de la Serra canta al Patronat Cultural i Recreatiu.

3 de maig 69: darrera missa dels dissabtes amb guitarres de l’Ignasi Doñate i en Ramon Muntaner.

8 de novembre de 1969. Al Patronat Cultural i Recreatiu van actuar Maria del Mar Bonet i “Pau i Jordi” (Pau Riba i Jordi Pujol)

Aquell any, els joves de Cornellà que s’havien coordinat per organitzar la Setmana de la Joventut van voler fer un pas endavant tot posant sobre la taula la veu de la joventut de Cornellà, una veu marginada políticament, esquerdada socialment per la problemàtica molt viscuda aquells anys de la immigració. Al desembre d’aquell any es feia públic del “Manifest de la Juventut”.

 1970 

L’any 1970 la companyia “El Corn” representa els espectacles “Això i allò” i la “Balada del trobador i l’albardà” , al Patronat Cultural i Recreatiu.

Es l’any també en que va fer al CSA el III Festival de Folk. L’any en que en Jaume Arnella va composar i va començar a cantar “Les rondes del vi”

27/9 a 4/10 : Setmana Cultural d’Almeda i participen Gabriel Jaraba i Paco Ibáñez, Miro Casabella. Setembre 1970.

Es l’any en que Paco Ibàñez posa la directa, i ens cantava, i encara –per sort- ens canta “A galopar”

El barri de l’Almeda s’oposa a la construcció d’un vial que comportava enderrocar 80 habitatges i possibilitava edificar a Can Mercader.

1971

L’any 1971 es va celebrar el IV Festival de Folk, o no ser si ja es va dir IV Festival de Nova Cançó al CSA, animant el barri en el era la lluita contra el Pla Parcial de l’Almeda que amenaçava la supervivència i el creixement del barri encerclat pels polígons industrials

20 de setembre : inundacions a Cornellà

Al novembre es celebra clandestinament la sessió constituent del’Assemblea de Catalunya i a l’Almeda es produeixen sis detencions de joves del barri Almeda.

1972 

Febrer de 1972: aturades a fàbriques i manifestacions als barris per la readmissió d’acomiadats a Laforsa, convocades pel moviment de CCOO i per les comissions de barris.

Abril de 1972: lluita als barris contra l’encariment dels preus i les pèssimes condicions dels barris.

18 de maig de 1972: Vé Festival de la Nova Cançó al Centre Social Almeda. Actuen: “Nosaltres” en el que hi participava Ramon Muntaner i bona gent d’Esplugues com en Joan Isaac i en Marcel Caselles; Anton Carrera i Dolors Lafitte.

Mobilitzacions al llarg de l’any per la canalització del riu.

Es l’any que Ramón Muntaner guanya el concurs “Promoció de Noves Veus” i es dóna a conèixer en el món de la nova cançó.

13 de juliol de 1972 es va fer un recital de Ramon Muntaner al Patronat Cultural i Recreatiu, amb Jaume Martínez, Isidre Pelaez i Toni Romances.

Es suspesa per ordre governativa l’edició de “El Pensamiento”

Els darrers anys convulsos del franquisme del 73 al 75. 

Seguia la lluita exigint la canalització del riu. En aquest marc el 2 de febrer de 1973: representació de “Per què surt de mare el Llobregat?” per la companyia “El Corn”.

Es dissenya una campanya popular en demanda de la llengua catalana per a totes les escoles públiques dins l’horari escolar.

2 de març de 1974: és executat Puig Antich. El dia 8 de març es fa un acte religiós a la parròquia de Sta. Maria.

1974: L’Associació de Veïns de Riera denuncia el pas a nivell del carrer St. Jeroni.

Abril: comença el conflicte de l’ELSA.

Juliol: primera vaga general al Baix Llobregat en solidaritat amb Elsa i Solvay.

Novembre: l’Ajuntament accepta subvencionar l’ensenyament de la llengua catalana a les escoles.

Desembre: Segona vaga general contra la “carestía de la vida”

Juny de 1975: s’entrega a l’Ajuntament el manifest de 22 ciutadans de Cornellà.

Setembre: execució de cinc penes de mort. El Govern Civil prohibeix que es celebri un funeral a la parròquia de Sta. Maria.

11 d’octubre: inicien els actes del Ier Congrés de Cultura Catalana

11 de novembre de 1975: esclata la vaga de Laforsa.

15 de novembre: Recital Ramon Muntaner a l’Unio Coral, en el marc del Congrés de Cultura Catalana. D’en Ramon Muntaner agafem el poema de Pere Quart, “Cançó de Carrer”, que va recollir en el seu primer disc enregistrat aquell any 1975.

23 de novembre: recital d’Ovidi Montllor al Patronat Cultural i Recreatiu en el marc del Ier Congrés de Cultura Catalana que es clausura el 30 d’aquell mes al parc de les Aigües.

LA BANDA SONORA D’UNA EUFÒRIA COL•LECTIVA (1976-1979)

Gener de 1976: el rei Juan Carlos visita Cornellà. La massiva rebuda que els cornellanencs donen al rei posat per Franco aixeca el dubte de si el Baix Llobregat és realment el “cinturón rojo”.

Es el període en que es recuperen les institucions democràtiques tradicionals: 

- Al setembre del 77 es restaura la Generalitat de Catalunya i retorna el President Tarradelles.

- Febrer de 1978: primeres eleccions sindicals democràtiques.

- Desembre del 1979: aprovació de l’Estatut d’Autonomia.

- 19 d’abril de 1979 : primeres eleccions democràtiques a l’Ajuntament. Es el període de grans manifestacions al carrer: Març 1976: manifestacions a Barcelona convocades per l’Assemblea de Catalunya (llibertat, amnistia, estatut d’autonomia i solidaritat amb els pobles de l’estat).

La vaga de Vitòria i els cinc obrers morts per la policia de Fraga que Lluís Llach va recollir amb Campanades a mort” i que encara el mateix cantant ens recorda que l’estat espanyol encara és hora que demani perdó per aquelles morts de treballadors.

L’Ovidi Montllor va ser un dels cantants que amb més generositat va actuar a Cornellà: al Centre Social Almeda, al Patronat, al Casal de Sta. Maria, al cinema Edison, a l’Orfeó.

S’anaven acabant les manifestacions il•legals que ens cantava l’Ovidi i així va ser que el juny de 1976 es fa a Cornellà la primera manifestació autoritzada i organitzada per la Coordinadora de Joves.

Campanya per l’amnistía.

11 de setembre: primera gran concentració a la plaça de Catalunya de Sant Boi amb motiu de la diada, on va ser un referent la frase de Jordi Carbonell “Que la prudència no ens faci traidors”

Es un període de trànsit a nivell social: 

Es tanca el període del moviment obrer unitari i s’obre el de la reconstitució de les grans centrals sindicals. Icona del primer va ser la Tercera vaga general de solidaritat amb Laforsa el febrer de 1976 i la icona del segon la ser la vaga de 100 dies de Roca Radiadors que començà el novembre del 76 i acabà al febrer del 77.

A nivell de cançó: 

- és el període dels recitals històrics de Lluís Llach i Quico Pi de la Serra al Palau d’Esports de Montjuic, d’en Raimon al Pabellón de Deportes del Real Madrid. 

- per a Cornellà, té una especial significació per ser el període de major producció discogràfica d’en Ramon Muntaner. Després del seu primer disc de l’any 1975 “Cançó de carrer” , enregistra l’any 76 el 2on disc de “Presagi”, l’any 77 el 3er disc “Cròniques”, l’any 78 el quart “Veus de lluna i celobert” i el 79 el 5è disc ”Balades i cançons”. Posteriorment aquesta producció es completaria l’any 1982 amb el disc de la banda musical de la Plaça del Diamant, amb 6è disc de Ramon Muntaner “El pas del temps” i es tancà amb el seu darrer disc “Fugida”.

Per a nosaltres, el recorregut de la Nova Cançó a Cornellà s’acaba aquí. L’exposició cotinua fent referències a la nova cançó en el període 1980-2010, que per a Cornellà va representar el final dels recitals socials o de denúncia (Quico Pi de la Serra l’any 1980) i la presència puntual de cantants per la seva gran significació musical o poètica: Raimon (1984 i 2009) i Maria del Mar Bonet (1985 i 2009). Serà el període del rock català

Voldriem tancar aquest acte amb una referència al primer cantant i músic que hem situat en el nostre recorregut, al Jaume Arnella, factor important del naixement a Gràcia del festival Tradicionàrius de la cançó i musical tradicional dels Països Catalans.

Guió: Ignasi Doñate


Video: Andrés Sánchez Vega