José Molina «el Pepe». Aquest és un personatge, en cert sentit, podriera dir excepcional. El fet que un trist accident en una festa major Les Useres (Castelló) el dia 9 d'agost de l'any 1970.El Pepe va néixer a Sants i va viure un temps a la Torrassa d'Hospitalet, un barrí també molt popular, on, sobretot temps endarrera, la gent feia molta vida al carrer. Despres vingué a Almeda, on, ja abans de casar-se, havia viscut. El Pepe era popular per molts motius, especialment anys enrera. Quan Cornellà encara no era massa gran i hi havia pocs metges i practicants, ell anava a donar injeccíons per les cases, a qualsevol hora del dia o de la nit. Hi tenia una gran pràctica, a donar-les, de tal manera que en alguns casos urgents el mateix metge havia dit: «Aneu a buscar tot seguit el Pepe». Moltes vegades no acceptava que li donessin res, sobretot quan la familia es trobava necessitada. No es limitava a donar la injecció, sino que la majoria de vegades mantenía una conversa animada i riallera amb el malalt i la familia. Amb la seva practica i amb la seva rapidesa a acudir quan se'l demanava va salvar moltes vides. Quasi es pot dir que en una o altra ocasio havia entrat a totes les cases del barrí.
A mes, una altra característica del Pepe era el seu bon humor. Quan entrava en una casa o quan te'l trobaves pel carrer sempre estava de bon humor i contagiava la seva alegría. Els malalts, de totes edats, només en veure'l ja es posaven contents i se sentien millor. Era un do que tenia i que sabia mantenir, a vegades, enmig de moltes preocupacions.
Com que era tan popular, quan al barrí es feia alguna cosa de conjunt, sempre comptaven amb ell, perqué no sabia dir que no. Per aquest motiu va ser membre actiu de la Junta de Festes, President de la Cooperativa d'Habitatges, i membre de la Junta del Centre Social...Per tots aquests motius era estimat, i per aixó la noticia de la seva mort va deixar consternáts la majoria de persones d'Almeda, i aquell diumenge dia 9 d'agost tothom en parlava a les cantonades dels carrers amb un gran sentiment de dolor i de pena. La prova va ser que en poques hores de la tarda del dilluns, sense cap mena de coacció, es va recollir la quantitat de diners per fer el trasllat de Castelló a Cornellà; i el dia de l'enterrament la majoria de persones que omplien quasi tota la placa del temple ploraven la pérdua d'un gran amic i d'un home tan bo, tan servicial i tan alegre.
Ell coneixia molt bé la majoria de persones del barrí, i encara que algunes vegades havia tingut disgustos per voler fer el be, com, per exemple, en la seva gestió de president de la Cooperativa d'Habitatges, podem dir que certament estimava el barri i s’hi trobava bé en aquest ambient casóla que respira la nostra barriada. El Pepe i la seva familia van viure una colla d’anys en una barraca, feta d’obra i uralita, molt neta, però molt petita i en males condicions. Ara feia prop de dos anys que vivía en un pis nou en millors condicions.
El seu record i el seu exemple perdudaran a la nostra barriada.
Oleguer Bellavista 1976
.png)
