Importància de l’Església de Cornellà especialment de la parròquia de Sant Jaume.
Vaig arribar a Cornellà el juny de l'any 1960, com a substitut a la parròquia de Sant Miquel. Em va fer la impressió que, en aquella gran ciutat industrial, el moviment obrer hi era molt poc actiu. Com que jo coneixia els moviments especialitzats d'acció católica obrera -Joventut Obrera Catòlica (masculina i femenina) JOC-JOCF; Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC); i Acció Catòlica Obrera (ACO)-, vaig pensar a establir contactes amb els grups que hi haguessin. Hi havia un equip de la JOC masculina, el responsable era Blas Asensio, i també hi havia Francisco Valero, Juan Sánchez i Lluís Tumán.
Joan Estrada i la seva esposa Maria Figueras i quatre matrimonis més, els noms dels quals ara no recordo, i alguna noia soltera (Maria Samaniego, etc.)
Miembros de la HOAC de Cornellà 1970
Ells em van demanar si volia ser el seu consiliari, i fèiem les reunions a Sant Miquel. Vaig començar un equip de JOCF femenina; la primera militant va ser la Carmen López, i s'hi van afegir Ángeles Callejo, Sabina Figueras, M. Teresa Borràs, Antonieta Vintró i M. Teresa Maimó. També hi havia a Cornellà un equip d'HOAC, el responsable era Paco Arias, amb vuit o deu militants més, i ens reuníem a la parròquia de Santa Maria. Jo era el consiliari d'aquests diversos equips. Vaig fundar un equip d'ACO.
Inundación de 1962, durante la construcción de la iglesia Sant Jaume
Al 1961 es va fundar la parròquia de Sant Jaume d'Almeda i vaig ser-ne el fundador i primer rector, dic fundador perquè el fundador equi-valia a víctima. No hi havia res, tot estaba per fer. I el bisbe Dr. Modrego, que ens va donar els nomenaments, ens va dir que no hi tenien res, però com que érem joves ja ens en sortiríem.
Preparación de la hoguera para la verbena de Sant Joan en 1965.
La tardor de 1961 vam organitzar a Almeda unes xerrades col.loqui on assistien unes 20 persones d'Almeda, de Cornellà i de l'Hospitalet. N'hi havia una cada setmana, i van venir a parlar i dialogar sobre el moviment i la lluita obrera Antoni Cuenca, advocat laboralista, i Josep Benet, historiador. El 13 de setembre de 1962 va començar la vaga de l'empresa metal.lúrgica SIEMENS. Era una de les empreses més importants de la població. Els obrers, amb roba de treball, es passejaven pels carrers de Cornellà. En la publicació mensual El Pensamiento de Cornellà es va dir: "en nuestra ciudad han sido dos mil obreros de una gran empresa que han declarado públicamente que en su empresa faltaba algo esencial para la paz: el salario mínimo vital y familiar. A causa de la huelga fueron despedidos 42 trabajadores, doce de los cuales fueron juzgados en consejo de guerra".
Calle León XIII, al fondo Pirelli Moltex
A aquesta vaga hi van participar alguns obrers cristians: Blas Asensio (JOC), Maria Samaniego (ACO) i Carmen López i Sabina Figueras (JOCF). L'any 1964, va venir a visitar- me una petita comissió de tres obrers (
Francisco Ruiz, Rafael Cruz i Antonio González) per demanar-me si els podia deixar el temple cada setmana, els dissabtes a la tarda, per fer reunions d'obrers de la comarca del Baix Llobregat; jo, com és natural, els vaig dir que si. I van venir durant dos anys. Allà es van anar formant les CCOO del Baix Llobregat. Jo els deixava el local, però no participava en els reunions, perquè no se sentissin coaccionats.
L'any 1966 hi va haver una vaga obrera a PIRELLI MOLTEX, dirigida sobretot pels delegats sindicals, que lluitavenen la clandestinitat, i un dels principals dirigents de l'esmentada vaga va ser
Joan Estrada (ACO), que després va ser empresonat a la presó Model de Barcelona.
Enderrocamiento de la iglesia de San Jaime 1994.
La seva esposa i jo vam anar a visitar el director de la
PIRELLI MOLTEX, mentre Estrada era a la presó, per demanar-li si, per favor, li podia conservar el lloc de treball, i ell ens va dir: "com que en Joan Estrada és un dels millors obrers que tenim a la nostra empresa, li conservarem el lloc de treball fins que surti de la presó". Al
Joan Estrada li va proposar l'empresa ser encarregat (fins ara era obrer especialitzat), cobraria més i treballaria menys. Ell i la seva esposa s'ho van pensar molt, ja que tenien tres fills petits, i ho van consultar a alguns amics, i finalment va decidir no acceptar ser encarregat i quedar-se com a obrer especialitzat, i això li va fer guanyar la confiança de tots els companys de treball i lluita. En el Baix Llobregat, el 22 d'abril de 1967, després de dos anys de reunions a la parròquia de Sant Jaume d'Almeda de Cornellà, la Brigada Político Social (BPS) va detenir 42 persones, no sols al sortir de la reunió de la parròquia, sinó també en els bars dels voltants. Després de fer-ne una selecció va posar a disposició del Tribunal del Orden Público (TOP) 16 membres de CCOO, entre els quals hi havia quatre membres de la coordinadora del Baix Llobregat. Per a la defensa jurídica davant el TOP hi van intervenir els advocats Albert Fina, Montserrat Avilés, Gil Matamala, Solé Barberà, Miquel Roca, Joan Ignasi Roca, Manuela Carmona, Joan Gay, Lluís Avilés, Avelina Rocosa i Francesc Fortuny. Com a testimoni a favor dels obrers hi va actuar mossèn Oleguer Bellavista, rector de la parròquia de Sant Jaume d'Almeda. Els obrers van ser condemnats entre tres i sis mesos de presó a la Model de Barcelona. Vaig ser testimoni a favor dels obrers en el judíci. Un lloc de molta acció cívica i política va ser el
Centre Social Almeda, però com que això és molt important, hi dedicarem un altre article.
Oleguer Bellavista Bou
Ex-rector de la parròquia de Sant Jaume d'Almeda (Cornellà)
Al 1961 es va fundar la parròquia de Sant Jaume d'Almeda i vaig ser-ne el fundador i primer rector, dic fundador perquè el fundador equi-valia a víctima. No hi havia res, tot estaba per fer. I el bisbe Dr. Modrego, que ens va donar els nomenaments, ens va dir que no hi tenien res, però com que érem joves ja ens en sortiríem.
.png)
